Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Arroyo de la Luz
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, al Campo de Càceres.
Església parroquial s XV-XVI Restes ibèriques i medievals
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
El Cabecico del Tesoro
Jaciment arqueològic
Jaciment ibèric de Verdolay (Múrcia), on ha estat excavada una important necròpolis.
La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia
Otogesa
Ciutat
Ciutat preromana del Principat de Catalunya, coneguda només perquè havia format part de l’escenari de les campanyes de Juli Cèsar al Segre contra el pompeià Afrani, el 49 aC.
Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken
Espasens
Caseria
Caseria del municipi de Fontcoberta (Pla de l’Estany), al sector oriental del terme.
Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l’església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, que pertangué a la mitra de Girona Hi ha restes ibèriques dipòsits i sitges
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
sepulcre de Boades
Història
Sepulcre monumental romà prop de Boades, del terme municipal de Castellgalí (Bages).
Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici
Laie
Ciutat
Nom hipotètic d’una suposada ciutat (o poblat) ibèrica identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken , que tant es pot llegir 'moneda dels de Laie’ com 'moneda dels laietans’, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força
Gili
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet Camp de Morvedre
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable