Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Eliké
Ciutat
Ciutat antiga de la part meridional de la península Ibèrica, coneguda perquè prop seu morí Amílcar Barca el 228 aC.
De situació incerta, sovint ha estat identificada amb Elx, sense cap base segura
Tarsis
Ciutat
Ciutat o regió citada en la Bíblia i d’incerta ubicació.
Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja
Tanais
Ciutat
Ciutat grega antiga a la Rússia meridional, vora la desembocadura del riu Don.
Colònia de Panticapèon, fundada en edat incerta, potser sobre un lloc on s’establiren cimmeris i escites, sembla que tingué vincles comercials importants amb els sàrmates i amb el regne del Bòsfor, del qual formà part vers el s I aC Destruïda en època d’August, ressorgí al mateix lloc una nova ciutat, amb dues comunitats, que, probablement, fou devastada pels huns
Sanisera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Menorca, coneguda només per una citació de Plini.
De situació incerta, possiblement correspon a l’actual lloc, despoblat, de Sanitja, a la costa nord de l’illa, on hi ha vestigis romans, no explorats D’altres estudis aqueològics situen Sanisera en el lloc conegut com es Cap des Port , al fons de la badia de Fornells, on fa unes dècades s’excavà una basílica paleocristiana que està envoltada d’una població encara soterrada
monestir de Mata
Monestir
Petit monestir (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta, situat al Berguedà.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, dins la parròquia de Coforb
illa d’Anníbal
Illa
A l’època romana, nom donat a un illot de la costa sud de Mallorca, d’identificació incerta.
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Antistiana
Localitat
Antiga localitat romana, a la Via Augusta, entre Barcelona i Tarragona, de localització incerta; potser entorn de la Ràpita del Penedès.
Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan sXIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però, un…