Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
balneari de la Mercè
Balneari
Hotel i antic balneari del municipi de Campmany (Alt Empordà), vora el Llobregat d’Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries
Banys de Sant Vicenç
Balneari
Caseria
Balneari i caseria (810 m alt.) del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), dins el poble de Castellnou de Carcolze, a la dreta del Segre, el qual el separa del municipi d’Arsèguel.
L’establiment, en explotació, fou construït al s XIX a l’indret d’un antic hospital Les aigües de Sant Vicenç són sulfurades càlciques i indicades per a les dermatosis herpètiques, leucorrees, endometritis i cloranèmies
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
Toga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d’Espadà), fins a la solana de Lludient, al N, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
el Pont de Bar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi del Pont de Bar es creà l’any 1970 quan es fusionaren els antics termes d’Aristot 27,7 km 2 i de Toloriu 14,94 km 2 L’any 1970 el nou municipi adoptà el nom oficial d’Aristot i Toloriu, amb cap al Pont de Bar, que ha acabat donant nom al terme El terme es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Cerdanya A llevant confronta amb els municipis cerdans de Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet Al S limita amb Cava, Arsèguel, i amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran Anserall, i a ponent ho fa amb Estamariu i Anserall aquest darrer tanca…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Anglaterra
© Corel - Andrew Morris
País
País del Regne Unit.
S'estén, dins de la illa de Gran Bretanya , des d’Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l’oest amb Galles La geografia física i humana Hi ha dues regions ben diferenciades la del nord i l’oest, i la del sud i l’est, que corresponen, respectivament, als Highlands ‘terres altes’, i als Lowlands ‘terres baixes’ Al nord-oest es troben restes del plegament caledonià que corresponen al massís de Cumberland, format per roques cristallines Les valls són disposades de manera radial tot formant un país molt trencat L’erosió glacial ha deixat diverses empremtes en aquest massís una d’elles són…
Amèrica
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…