Resultats de la cerca

És considerada la més alta del món 979 m, 807 m dels quals de caiguda ininterrompuda La regió i la cascada foren explorades per primera vegada, l’any 1927, per dos catalans Joan Mundó i Freixes , de Barcelona, i Fèlix Cardona , de Malgrat de Mar La cascada rebé el nom del nord-americà James C Angel, primer pilot que la sobrevolà per encàrrec de Fèlix Cardona El salt d’aigua es troba dins del parc nacional Canaima, que ocupa una extensió d’uns 30000 km² a l’estat de Bolívar Veneçuela Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1994 Erròniament, també fou conegut amb el…

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer …

El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó, dirigides per…

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca residència del president i el Capitoli seu del congrés, des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis…

La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La població ha…

El relleu és volcànic, molt accidentat, amb activitat moderna Cal destacar la Montagne Pelée 1463 m, que del 1902 al 1904 destruí completament la ciutat de Saint-Pierre El clima és tropical, amb una pluviositat que varia, segons l’exposició als alisis, entre els 1000 i els 2000 mm anuals La vegetació va des dels boscs humits tropicals fins a la sabana La temperatura mitjana a Fort-de-France és de 27°C La població és, sobretot, mulata 95% El creixement anual és de l’11‰ L’agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca Hi ha indústries sucreres, de…

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…

Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…

Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…