Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Wolfenbüttel
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya, a la depressió de l’Oker.
Hi ha indústria conservera, de maquinària i d’aparells de ràdio i televisió Hom hi fabrica el licor Jägermeister És cèlebre la Herzog-August-Bibliothek, amb uns 500 000 volums ja el 1666 en posseïa 116 000, entre els quals molts manuscrits i incunables, que constitueixen una font molt important per a la història dels s XVI, XVII i XVIII
Coro
Cases de la ciutat de Coro, a l’estat de Falcón, Veneçuela
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de l’estat de Falcón, Veneçuela, a l’istme de Médanos, prop del golf de Coro.
Centre comercial des d’on hom exporta cafè, blat de moro i licor Fundada per Juan de Ampúes el 1527, fou la capital de la província de Veneçuela i el punt de partida de nombroses expedicions que anaven cap a l’interior a cercar El Dorado El 1531 esdevingué seu d’un bisbat que fou traslladat a Caracas el 1581
Jumella
Municipi
Municipi de la comunitat autòmoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe
Benicàssim
Benicàssim
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, entre el conjunt orogràfic que formen les agulles de Santa Àgueda, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra de Montornès i la costa, la qual és constituïda, en part, per la continuació de la llarga platja on la Plana s’obre a la mar, i en part, pel sector més meridional de la costa rocallosa formada pel contacte de la serra d’Orpesa i la mar; ambdós sectors formen, en unir-se, l’olla de Benicàssim, al llarg de la qual hi ha el barri turístic de les Vil·les de Benicàssim.
El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licorLicor Carmelitano ,…
Curaçao
Vista de Willemstad, capital de les Antilles Neerlandeses a l’illa de Curaçao
© J.A. Afonso
Territori no independent
Illa del grup de les illes de Sotavent, a la mar de les Antilles.
La capital és Willemstad De relleu pla i amb bons ports, gaudeix de clima tropical sec La població és, en un 90%, de negres i mulats, es dedica a l’agricultura fruites, especialment taronges destinades a produir el licor curaçao i a la indústria petroquímica refineria Shel Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of the Netherlands Antilles, fundada el 1970 Fou descoberta per Alonso de Ojeda 1499 i colonitzada pels castellans El 1634, però, caigué a les mans dels holandesos L’illa fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició…
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de…
Bellvei
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Trinidad i Tobago

L’illa de Tobago, amb les seves platges, és l’atractiu turístic principal de l’estat insular de Trinidad i Tobago
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Estat
Estat insular de l’Amèrica del Sud, a les Petites Antilles; la capital és Port of Spain.
La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb…
Penelles

Vista general del poble de Penelles (Noguera)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació Amb 25,51 km 2 d’extensió, el municipi de Penelles, a la part meridional de la comarca, pertany al que ha estat anomenat la Noguera Urgellesa, per tal com es troba al pla d’Urgell i participa de les mateixes característiques dels pobles propers de la comarca de l’Urgell i és regat pel canal d’Urgell Confronta amb els municipis de Bellcaire d’Urgell W, Bellmunt d’Urgell i Montgai N, amb els municipis urgellencs de Castellserà E, la Fuliola E i Ivars d’Urgell S, i amb Linyola W, municipi aquest del Pla d’Urgell El sector septentrional és a més travessat de N a S per una…