Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Santomera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NE de la capital, drenat pel riu Segura i delimitat a l’E per la comunitat autònoma de València.
És un dels primers productors espanyols de llimones Indústria de la fusta i del moble Restes de població ibèrica i argàrica a les serralades de Balumbar i al Cabezo de la Mina Destaquen el molí àrab de Bendamé i diverses cases senyorials
Villanueva del Río Segura
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a la vall del Segura, a l’E de la serra del Cajal.
És important pels productes fruiters llimones, taronges que són exportats a l’estranger L’esglèsia de Nuestra Señora de la Asunción és d’estil neoclàssic A la residència de Santa Isabel s XIX es conserven pintures atribuides a l’escola del Greco
Algar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a banda i banda del Palància, a la zona de transició amb l’Alt Palància.
És accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà i drenat per la rambla d’Àrguines, que limita el terme pel S, i per la rambla d’Assuévar, les quals desemboquen al Palància Els conreus d’horta reben l’aigua de la séquia major de Morvedre o séquia d’Algar , la qual comença a l' assut d’Algar obra, probablement, dels s XIII-XIV, situada 2 km aigua amunt del poble, i produeixen, principalment, taronges i llimones Al secà, que ocupa la major part de la terra conreable, predominen els garrofers 695 ha i les oliveres 17 ha Darrerament, algunes perforacions han donat resultat i han…
Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…
Dominica
© Discover Dominica
Estat
Illa
Estat insular de les Antilles que s’estén entre Guadeloupe al N i Martinica al S; la capital és Roseau.
La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies…
Múrcia
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma uniprovincial del SE de l’Estat espanyol; la capital és Múrcia.
La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…
la Vila Joiosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes.
Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…
Oman
Estat
Estat del SE de l’Aràbia, limitat al N pel golf d’Oman, a l’E per la mar d’Aràbia, al S per l’oceà Índic, al SW pel Iemen, i a l’W per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units; des del 1967 en formen també part les illes Kuria Muria, reivindicades pel Iemen; la capital és Masqat.
La geografia Morfològicament, és una terra alta formada per grans relleus calcaris El N és dominat per la serralada de Ḥaǧar, on es registren les màximes altituds del país Ǧabal al-Šām, 3035 m El clima, àrid i molt calorós a la costa, és més temperat a les zones muntanyoses Amb precipitacions molt escasses 250-500 mm anuals a les zones muntanyoses, és mancada de recursos perennes d’aigua Entrada a la ciutat història de Masqat © Magnus Manske L’economia es basava fins els anys seixanta en l’agricultura palmera de dàtil i cítrics, la ramaderia bestiar oví, cabrum i de camells i la pesca El…
Singapur
© Xevi Varela
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Àsia del SE, format per l’illa homònima i alguns illots, situat a l’extrem de la península de Malaca, de la qual el separa l’estret de Johore; la capital és Singapur.
La geografia L’illa és constituïda essencialment per una plana altitud màxima 175 m al Bukit Timah amb les costes cobertes de manglars Clima equatorial càlid i humit, amb temperatures altes i constants i pluges abundants Originalment terra de selva i d’aiguamolls, aquest paisatge es redueix actualment al 4,5% de la superfície L’agricultura intensiva cocoters, tabac, ananàs, hortalisses, fruits bananes i llimones, i la cria de bestiar porcí i d’aviram és destinada a abastar la ciutat, així com també la pesca L’illa és unida al continent per una autopista, el ferrocarril, un oleoducte, una…
Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…