Resultats de la cerca

Símbol de les llibertats occitanes, fou un dels darrers bastions de la resistència albigesa contra l’Església romana i els exèrcits invasors de França Fortalesa inexpugnable, propietat d'Esclarmunda de Foix pel fet d’haver-se constituït refugi dels albigesos que participaren en la matança dels inquisidors eclesiàstics a Avinyonet, el 1243, fou assetjada el mateix any Els seus habitants suportaren un setge despietat que durà més de nou mesos Finalment, després de retre's, es lliuraren al martiri la mateixa nit en què fou abandonat el castell 16 de març de 1244, una pira gegantina consumí els…

Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne El…

Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…

Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’…

Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el  pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…

Després de la crisi de Kosovo, la tensió entre una Sèrbia afeblida per les tensions internes i un Montenegro de tendències centrífugues portà la federació iugoslava al caire de la ruptura, evitada el març del 2002 per la mediació de la Unió Europea, que aconseguí fer signar als líders federals d’ambdues repúbliques un acord per a mantenir la integritat territorial de l’estat La controvèrsia entre els partidaris de l’acord i els favorables a la independència plena comportà la dissolució del govern a Montenegro Al maig, el parlament federal ratificà la clausura de la República Federativa de…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…

Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…

Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu…

Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…