Resultats de la cerca

Xerxes hi féu construir un pont per a l’expedició del 480 aC durant la Segona Guerra Mèdica

Situada a l’altiplà de Shillong, prop d’uns jaciments de lignit Ultra la funció administrativa, és també centre comercial i d’educació tècnica Centre de recerca mèdica

A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica

Aliada de Milet i Atenes, fou destruïda pels perses a la primera guerra mèdica segle V aC, formà part de la lliga de Delos al segle IV aC i fou conquerida per Roma segle II aC Encara hi ha restes de les muralles de l’acròpolis, d’aparell pelàsgic, del teatre i del temple Apollo Dafnèfor segle VI aC, que posseeix importants relleus

Fundat al segle VIII aC, el santuari, d’estil jònic, adquirí preeminència a partir del segle VI aC, gràcies a les afortunades prediccions dels sacerdots de la família dels Brànquides, que monopolitzava el càrrec de gran sacerdot, i al generós patrocini dels monarques Necao d’Egipte i Cressus de Lídia La cella del temple acollia una cèlebre escultura de bronze coneguda com Apollo Filesi, obra de Cànac de Sició segle VI aC L’enfrontament entre grecs i perses a la primera guerra mèdica comportà la destrucció de l’edifici 494 aC, el trasllat a Ecbàtana de l’escultura i l’exili perpetu dels…

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077-…

Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…

El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del s XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al s XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs i…

Situació i presentació El municipi de Celrà, que havia tingut una extensió de 25,9 km 2 , restà reduït a 20,14 després de l’agregació a Girona de la plana de Campdorà, aigua amunt del congost del Ter A l’E confronta amb els municipis de Bordils i Juià, al S i a l’W amb Girona, i també a l’W i al N amb el de Sant Julià de Ramis El terme és situat a la dreta del Ter, riu que fa de termenal al sector nord-occidental s’estén al N per la plana regada per la séquia d’en Vinyals, que enllaça amb el pla de Bordils, i al S i a l’W per la zona muntanyosa de les serres de Tramont i de Sant Miquel,…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional…