Resultats de la cerca

La nova església parroquial de Sant Andreu data de la fi del segle XVIII i és situada en el nucli modern del poble A Maians cal mencionar el Centre Agrícola Recreatiu de Maians 1983 Hom celebra la festa major de primavera el tercer diumenge de maig i la festa major, al novembre, el diumenge més proper a Sant Andreu La crònica de l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Benet de Bages, l’any 927, fa esment del castell de Maians, entre les heretats que el fundador Salla oferia com a garantia de continuïtat del cenobi Els abats i els monjos de Sant Benet gaudiren…

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà…

Situació i presentació El municipi de Torrelameu, d’una extensió de 10,94 km 2 , és a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià El terme s’estén a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana, límit ponentí amb el municipi segrianenc Corbins, i el Segre, termenal de llevant amb Vilanova de la Barca també del Segrià, poc abans de llur confluència, en territori pla, gairebé tot conreat en regadiu, que aprofita la séquia de Torrelameu , que deriva l’aigua de la Noguera Ribagorçana Confronta, a més, a tramuntana, pel Pla del Maset, sobre la partida de la Gombalda, amb Albesa, i amb…

Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…

Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…

Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

Situació i presentació El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera W i els Hostalets de Pierola N i NE, i amb els de Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E i Sant Llorenç d’Hortons Alt Penedès, al S i E El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m, formats per estrats del miocè Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou i les de…