Resultats de la cerca

Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…

Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…

Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I tectònicament…

L’església parroquial de Santa Maria, romànica s XII, ha estat restaurada modernament té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat L’església és esmentada ja el 839 el seu territori és anomenat pagus al s XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098 Es mantingué fins al s XIV i probablement era de tipus augustinià Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver S'hi venera la Mare de…

Ha estat urbanitzada modernament

És una obra construïda modernament

Modernament hom hi ha creat una urbanització

Esmentada des del s XV, ha estat reedificada modernament

Estretament vinculada a Florència, ha experimentat modernament un gran creixement

Modernament s’hi ha traslladat la població de l’antic nucli de Fals