Resultats de la cerca

El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final  del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX

Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de Gualba i el…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…