Resultats de la cerca

És limitada, a l’W, per la serra de Torreneules, i a l’E, per la serra de la Vaca que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent És drenada pel torrent de la coma de Vaca , que al planell de la coma de Vaca on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme s’uneix al Freser

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, al sud-est del coll de Pendís, al vessant sud de la serra de Moixeró, a 1565 m d’altitud L’actual edifici fou inaugurat l’any 1961 al costat de l’antic hostal de la Font del Faig, el qual havia habilitat com a refugi la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme l’any 1951 Té una capacitat de quaranta-quatre places, i és punt de pas del GR-107 Camí dels Bons Homes i base d’ascensió a les Penyes Altes de Moixeró

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes

Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la…

Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el Besiberri Nord i la…

L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…

El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…

Situació i presentació L’extens municipi de Setcases 49,12 km 2 constitueix l’extrem NW de la Vall de Camprodon, a la capçalera del Ter, i el seu terme forma un gran semicercle amb la base als grans cims dels Pirineus axials, al límit amb el Conflent i el Vallespir i, per tant, de l’Estat espanyol i el francès, des del puig de Bastiments 2874 m, a l’W, fins a Costabona 2464 m, a l’E, passant pel pic de la Dona 2702 m, el puig de la Llosa 2503 m, Roques Blanques 2454 m i Roca Colom 2502 m, aquests dos envoltant el circ de Concròs, i el coll de Pal 2374 m La corba del semicercle és tancada a l…

La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…