Resultats de la cerca

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven…

Era lloc de cristians de natura La parròquia Santa Maria fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà La jurisdicció pertanyia als mercedaris El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals

La natura del sòl no hi permet els arrossars, però hi possibilita bones collites de blat de moro i la cria de bestiar boví És terra d’emigrants La ciutat principal és Pamekasan La població és de llengua maduresa, bé que la llengua oficial és la malaia

Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament

La capital és Jolo 52 429 h 1980 És de formació volcànica, amb nombrosos cons volcànics, en gran part apagats, i el litoral és circumdat d’esculls de natura corallina S'estén des del SW de Mindanao fins a prop de la costa oriental de Sabah Malàisia Les illes més important són les de Jolo, Tawitawi, Sanga Sanga, Sibutu, Siasi i Cagayan Sulu L’agricultura produeix arròs, mandioca, cocos i fruites tropicals Com a activitat marina hi ha pesca de perles Hi ha també ramaderia de bestiar boví

La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània

L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no…

La capital és Fortaleza Forma part de la regió semiàrida del nord-est Bé que les precipitacions de l’estació plujosa hi són al voltant dels 500-1 000 mm, a causa de la natura del sòl aprofiten molt poc a l’agricultura El riu més important és el Jaguaribe, que drena la regió meridional Els conreus principals són el cotó, el blat de moro, la canya de sucre, la banana, l’arròs, la mandioca i les batates La ramaderia és practicada d’una manera extensiva a l’interior Hom produeix cera de carnauba i explota la mineria magnesita, guix, asbest Ceará fou colonitzat pels portuguesos al…

Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993…

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud…