Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Can Pons

Vista parcial de les naus de la colònia industrial tèxtil Can Pons i de l’esglèsia neogòtica de Sant Josep
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del…
Trani
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
Situada a la costa adriàtica, és un centre important d’exportació de vins i d’elaboració del marbre És seu arquebisbal Conserva l’antic nucli medieval, amb les muralles i diversos monuments Cal destacar-ne la catedral, romànica s XII, que és una basílica de tres naus i tres absis, amb transsepte i trifori La porta principal té relleus en bronze, d’estil bizantí, de Barisanus de Trani 1175-79 Prop de la catedral hi ha la petita basílica d’Ognissanti s XII, també de tres naus Hi ha també, vora la mar, un castell del s XIII, refet posteriorment
basílica de son Peretó
Basílica paleocristiana del terme de Manacor (Mallorca), al NE de la ciutat, dins la possessió i antiga cavalleria de son Peretó excavada el 1912 per Joan Aguiló i una de les més ben conegudes de l’illa.
Fou construïda al segle V seguint el model africà ben documentat ja al segle IV dC, de planta rectangular de 21 x 14 m, amb tres naus i capçalera tripartida A la part anterior es conserven restes del baptisteri, amb la pila baptismal tetralobulada i doble piscina Les tres naus estaven pavimentades amb mosaics datats al segle VI, que es conserven al Museu de Manacor A l'est de la nau major hi ha el sanctuarium, on es trobava l'altarTenia adossades cambres d’ús incert i la voltava una necròpoli L'any 2005 s'iniciaren les obres de consolidació i adequació dels jaciment…
Tipasa
Localitat
Localitat d’Algèria, vora la mar, 65 km a l’W d’Alger.
Fundada pels fenicis com a centre comercial, esdevingué colònia romana s I dC Convertida al cristianisme al s III, la població sofrí sV una forta persecució per part dels vàndals arrians molts cristians emigraren aleshores a Hispània La ciutat fou destruïda i abandonada amb la invasió àrab Només a partir del 1854 començà d’ésser novament poblada Es conserven, d’època romana, el fòrum, amb la basílica civil, restes de muralles, etc Entre els monuments cristians, cal destacar les restes d’una gran basílica de 9 naus amb columnes i pilastres, un cementiri amb tombes excavades a la…
Montreux
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa.
Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als…
San Millán de la Cogolla

Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer, que conserva…
castell de Llordà

Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…
Tarifa
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, al centre de l’estret de Gibraltar.
Té agricultura, pesca i indústria conservera Davant seu s’estén la Punta de Tarifa o Punta Marroquí , que constitueix el punt més meridional d’Europa El seu nom ve de Ṭarīf ibn-Mālik, que la conquerí el 710 Conserva un castell àrab, del 960, reformat posteriorment, i unes muralles amb 26 torres Conquerida per Sanç IV de Castella 1292, Alonso Pérez de Guzmán, dit el Bo, evità que tornés a caure en mans dels musulmans La ciutat fou escenari 1344 de la batalla de Tarifa , amb la qual les tropes benimerines comandades per Abū-l-Ḥasan es volgueren rescabalar de la derrota del riu Salado 1340…
la Torreta

Barri de la Torreta, a la Roca del Vallès
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca.
Hi ha construïts blocs de pisos i naus industrials
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina