Resultats de la cerca

Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet conca de la Muga, i al septentrional al riu Rom conca del Tec

Es forma al pic de Llobregat 918 m alt, a l’E del coll del Pertús Passa per la Jonquera, i rep per l’esquerra la riera de Torrelles i l’Orlina, amb la riera d’Anyet —procedent del puig Neulós 1 249 m alt—, i per la dreta el Ricardell El seu vessant és establert en el granit i les llicorelles del muntanyam de l’Albera només el Ricardell travessa les escates alpines de Biure En la seva part baixa, tots aquests cursos es fonen en la plana quaternària de l’Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada El cabal ha estat estimat en 3,2 m 3 /s, i és…

La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l’Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada

L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins…

Situació i presentació El terme municipal de Cantallops, de 19,62 km 2 de superfície, s’estén pel vessant meridional de la serra de l’Albera contraforts sud-occidentals del Puig Neulós, a la zona de transició vers la plana empordanesa, constituïda per una gran superfície d’erosió Així, la part septentrional del terme és la més accidentada per aquest sector, una faixa de terra de menys d’1 km d’amplada, pertanyent al municipi de la Jonquera, separa el municipi de Cantallops de l’actual ratlla fronterera amb França al sector del puig del Llobregat i el coll del Forcat És en aquesta zona…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Climent Sescebes, de 24,37 km 2 , s’estén per la major part de la vall de l’Anyet, que travessa de N a S el territori neix dins el terme de la Jonquera, al sector de Requesens, sota el Puig Neulós, i desemboca a l’Orlina, afluent de la Muga, dins Peralada Limita al N amb la Jonquera, a llevant amb Espolla i Mollet de Peralada, a migdia amb Masarac i a ponent amb Campmany i Cantallops Comprèn, a més del cap de municipi, els veïnats d’Ullastre i Vilartolí, i l’antiga quadra dels Solers, amb l’església de Santa Fe El 1937 el municipi adoptà el…