Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
tinença d’Alcalatén
Història
Antiga jurisdicció senyorial, coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén.
Comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila d’Alcora Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I juntament amb tot el territori de la tinença a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda,…
Seto-naikai
Mar
Mar interior del Japó, entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū.
Es comunica amb el Pacífic pels estrets de Kii i de Bungo, i amb la mar del Japó pel de Shimonoseki Els seus diversos sectors porten noms diferents Hi ha nombroses illes
alt dels Bandolers
Petit serrat que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal de Llanera de Ranes i el Realenc de la Plana, enclavament del municipi de Xàtiva travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on hi havia l’antiga venta dels Bandolers
.
En aquest sector, enclavats en el terme de Llanera de Ranes, hi ha encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l' alt dels Bandolers 1,56 ha i la canyada dels Bandolers 1,56 ha
Pánuco
Riu
Riu de Mèxic (520 km).
Neix a la regió endorreica de la conca de Mèxic, travessa la regió muntanyosa de San Luis de Potosí i desguassa al golf de Mèxic, prop de Tampico Durant el seu trajecte rep diversos noms Salado, Salto, Tepeji, Tula, Moctezuma
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Armòrica
Geografia històrica
Nom amb què fou coneguda la regió nord-occidental de França, entre el Sena i el Loira, a les èpoques celta, gal·loromana i franca.
Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental
riera de Marfà
Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
Unha
Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
serra Grossa
Serra
Alineació muntanyosa que separa la Costera de la Vall d’Albaida; pertany al sistema prebètic valencià i és constituïda per un llarg anticlinori que segueix paral·lelament la vall del riu Cànyoles en direcció SW-NE.
Culmina 893 m alt al seu sector central Figueroles És constituïda per calcàries i margues cretàcies amb intercalacions del Triàsic guix i manifestacions d’un carst avançat El riu d’Albaida talla la serra de sud a nord per l’estret de les Aigües de Bellús i aquesta continua, amb els noms de serra de la Solana i de Requena, fins a la serra de Buixcarró i a la Puigmola