Resultats de la cerca

Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda L’edificació es romànica s XII, modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956

Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII

Era format per un conjunt de cases de pedra unides per vies de pas que es cobrien amb lloses Reconstruït en diferents ocasions, però mantenint la mateixa estructura, en la seva etapa final estava constituït per vuit habitacles que han donat notables informacions sobre l’estructura interna de les cases i els agençaments domèstics La base econòmica era la ramaderia i la recolleció de marisc

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…

Fundada el 628 aC, lluità constantment contra els fenicis i, al segle V aC, ajudà Siracusa contra els atenesos Fou destruïda pels cartaginesos en dues ocasions 409 i 250 aC Han estat conservades les seves importants ruïnes L’acròpolis ofereix clarament el pla reticular de la ciutat, amb diversos temples que daten dels segles VI-IV aC Són notables els altres edificis i les necròpolis, que han proporcionat abundoses restes de ceràmica

Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors, que el 1897 es traslladaren a l’ermita del Sant Crist o del Remei…

Inaugurat com a camp de futbol l’any 1971, fou reformat vint anys després amb la construcció d’una pista d’atletisme olímpica Entre el 1992 i el 2010 acollí dinou edicions del Míting Internacional Palafrugell-Costa Brava, un dels cinc torneigs d’atletisme més importants de l’Estat, en què han participat campions olímpics, mundials i europeus Acollí en dues ocasions el Campionat de Catalunya d’atletisme 1992, 2009, el de 10000 m 2000, 2007 i el Campionat d’Espanya de fons 1998 Té una capacitat de 700 espectadors asseguts, una sala polivalent de gimnàstica i una sala de musculació…

Comprèn més de cent tombes del tipus hipogeu Llur importància està sobretot en llur decoració principalment pintada, però en ocasions també en relleu, que illustra sobre molts aspectes de la vida quotidiana faraònica Les més interessants per llurs dimensions, decoració o texts són les d’Ideni, cap dels graners d’Ammó, que visqué des del regnat d’Amenofis I fins al de Tuthmosis III Senmut, favorit de Hatšepsut Rekhmara, visir de Tuthmosis III i d’Amenofis II Kernammó, intendent d’Amenofis II Nakht, del regnat de Tuthmosis IV Menna, escriba, del mateix regnat Ramose, visir d’…

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars