Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Meüll
Poble
Poble del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al NW del poble de Mur.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur
castell d’Aguilar

Restes del castell d’Aguilar (Aguilar de Segarra)
© C.I.C. - Moià
Fortificació del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
Només resten algunes filades de murs de bons carreus arrapades a la roca Una bona part de la pedra dels murs va servir per a reedificar l’església i la rectoria cap al 1830 El castell formava un conjunt amb la primitiva parròquia de Sant Andreu i unes poques cases que es van despoblar a partir del segle XIV Aquest castell fou propietat de la família Cervera, que tenia al lloc uns castlans o cavallers cognomenats Aguilar, els quals tenien per missió la defensa i la tutela immediata del lloc El domini dels Cervera és documentat des del 1128 fins a la fi del segle XIV Posteriorment se'n…
el Guix
Barri
Barri del municipi de Manresa (Bages), al NE de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages, que pren el nom d’una antiga masia.
Al s XIII era del paborde de Manresa Als ss XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera
Beniure

Beniure (Sant Esteve de la Sarga)
© C.I.C. Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a 2 km del poble a l’E, al vessant septentrional del Montsec d’Ares.
L’església de Santa Creu depèn de la parròquia de Moror Antigament fou del paborde de Mur i des del s XVII de la baronia de Castellnou
Moscari
Poble
Poble (moscariencs) del municipi de Selva de Mallorca (Mallorca) a l’est de la vila, vora el límit amb el terme de Campanet.
Antiga alqueria islàmica, fou possessió, amb el Repartiment, del paborde de Tarragona La seva església Santa Anna, parroquial des del 1913, antiga vicaria in capite , fou construïda en 1660-69
Terrassola
Història
Antiga quadra del municipi de Seva (Osona), al qual fou unida el 1840.
Forma l’extrem oriental del terme i comprèn la demarcació dels actuals masos de Sobrevia, Virgili, Terrés de Terrassola, Vilardell, Rovira i el Bosc del Masó Era centrada en l’antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082 El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l’administrava el paborde de Gener En tenia la jurisdicció criminal el veguer d’Osona, i més tard els Cabrera
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu…
Puigpardines

Església de Santa Maria de Puigpardines a la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina