Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Castel Gandolfo

El palau papal de Castel Gandolfo
Magic Jochen (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Vila de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada a la vora del llac Albano.
És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat
Xixia
Geografia històrica
Regne tangut establert al segle XI a les actuals províncies de Gansu i Shanxi, al nord-est de la Xina.
Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
Guipúscoa
Província
Regió del País Basc que, administrativament, constitueix una província.
La capital és Sant Sebastià Limita al N amb el golf de Biscaia, a l’W amb Biscaia, al S amb Àlaba i a l’E amb Navarra i el País Basc de l’Estat francès A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar Les ries són poc profundes Deba, Orio, Pasaia, excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l’Estat francès A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials La regió sud és la més muntanyosa i amb els cims més elevats Aizgorri, 1544 m El clima és atlàntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant…
vescomtat de Vilamur

Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte…
Sant Joan de Boí

Església de Sant Joan de Boí
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Boí (la Vall de Boí).
L’edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l’est Falta l’absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble actualment només es conserva l’espai presbiteral que s’interposava entre la nau i l’absis Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades, que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats La coberta és de fusta de doble pendent L’espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d’esfera…
Tunis
Ciutat
Capital de Tunísia i de la wilāya homònima.
És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta, reservat a…
Vaticà

Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de SantPere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de SantPere del Vaticà © Fototecacat…
Nativitat de la Mare de Déu de Durro

Església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Durro (la Vall de Boí), situada a la banda S del poble; s’hi accedeix per una pista asfaltada que surt de Barruera.
L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…
Txecoslovàquia

La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina