Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Petrodvorec

El Gran Palau de Petrodvorec
© Maria Bernal
Ciutat
Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg.
Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador Residència d’estiu dels tsars fins al segle XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B Rastrelli 1747 segons el patró de Versalles el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets Montplaisir, 1714
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del segle XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat segle VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
París

En primer terme, la torre Eiffel; al fons, el barri de La Défense
Ciutat
Capital de l’Estat francès i de la regió administrativa de l’Illa de França, forma un departament independent.
La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
la Garriga
Edifici i jardins del balneari Blancafort del poble de la Garriga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall del Congost, a l’inici de la plana vallesana, damunt la terrassa més alta sobre el riu.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Figueró i Montmany, al NW i al N, Cànoves i Samalús, a l’E, les Franqueses del Vallès, al SE i l’Ametlla del Vallès, al SW El seu relleu presenta una varietat de característiques ben remarcables, que morfològicament permeten de dividir-lo en tres zones ben delimitades, creuades de N a S pel Congost, pas natural entre el Vallès i la Plana de Vic La zona del nord, no pas de característiques vallesanes, a l’eixida del coll del Congost, ben muntanyenca, geològicament presenta una gran riquesa i complexitat d’elements fonamentalment les…