Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
hostal de la Palla
Hostal
Antic hostal, amb una capella adjunta de Sant Martí, del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua avall del poble.
Signa
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la dreta de l’Arno.
Artesania tradicional de treballs de palla i de ceràmiques artístiques
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
Marostica
Ciutat
Ciutat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia.
Hi ha manufactura de capells de palla i és centre turístic, amb un remarcable barri antic fortificat
Lastra a Signa
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia.
Situada al vessant esquerre de l’Arno, a 13 km de Florència, és un centre agrícola i té producció artesanal d’objectes de palla
Rach Gia
Ciutat
Capital de la província de Kien Giang, al sud del Vietnam, al golf de Tailàndia.
Centre industrial i exportador arrosser Té manufactura d’estores de palla El canal de Rach Gia enllaça el port amb el Song Hau Giang, important braç del Mekong
Aguadilla
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, a l’extrem nord-occidental de l’illa (64 685 h [2000]).
Nucli industrial tabac, licors, refineries de sucre, barrets de palla, calçat, conserves de peix, mobles i agrícola canya de sucre, cafè, tabac, fruiters, cotó Port de pesca i de cabotatge Sembla que Colom hi desembarcà el 1493 La ciutat fou fundada el 1775
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial