Resultats de la cerca

La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’…

L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili de…

L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…

Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV

Des del s XVII hi ha la seu del patriarcat de Constantinoble, el qual és conegut també amb aquest nom

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

És un centre comercial dels productes agrícoles de la regió fruita, llana i un nucli industrial indústria tèxtil Fou seu del patriarcat catòlic caldeu, anomenat posteriorment de Babilònia dels Caldeus

Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV

Posseïa notables monuments Esdevingué el port més important del regne i, des del 44 dC, fou residència del procurador romà de Judea Tingué un paper predominant en el desenvolupament del cristianisme primitiu Fou seu metropolitana de Palestina, subjecta posteriorment 451 al patriarcat de Jerusalem Decaigué sota el poder àrab s VII, però durant les croades fou fortificada en part El 1265 fou conquerida i destruïda pel soldà mameluc Baybars

Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386,…