Resultats de la cerca

Neix a la serra de San Mamede Ourense, davalla en direcció N-S a través del Valle de Verín, comarca agrícola, i poc després de penetrar a Portugal gira cap al SW fins que desguassa al Douro prop d’Eja

El curs alt, aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, flueix en direcció NE-SW i rep, entre els afluents, el Marona i el Cera, tots per l’esquerra Al curs mitjà i baix segueix la direcció est-oest a través de la Guiena l’afluent principal del curs mitjà és el Vesera, i del curs baix, l’Eila, ambdós per la dreta Els nuclis de població més importants per on passa el riu són Brageirac i Liborna, aquest darrer a la confluència amb l’Eila En el Bec d’Ambès s’uneix amb la Garona i forma l’estuari de la Gironda, on la marea arriba a penetrar fins a 161 km És de règim nivopluvial, i és…

En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…

Neix a l’estat de Colorado, als contraforts de l’Hagues, a les Rocalloses, flueix en direcció general de nord-oest a sud-oest, travessa els estats de Colorado, Utah i Arizona fins a desembocar al golf de Califòrnia Mèxic, en un ampli delta El seu curs és molt accidentat i sinuós a causa de l’estructura dels terrenys que recorre En penetrar a l’altiplà de Colorado, el riu s’encaixa en un seguit de congosts Glen Canyon, Black Canyon i, sobretot, el Grand Canyon on el llit del riu s’estreny molt Fou explorat per primera vegada el 1869 per John Wesley Powell el 1923 set estats dels…

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…

És constituït per una gran illa, Cèlebes Sulawesi, i d’unes altres de més petites, entre les quals es destaquen les de Butung, Peleng, Muna, Kabia i Banggai L’illa de Cèlebes és formada per quatre llargues penínsules i constitueix una regió muntanyosa afectada per freqüents moviments sísmics El clima és equatorial, i en constitueix la vegetació el bosc tropical, que cobreix gairebé tota l’illa La població és formada per diversos pobles i tribus, els més importants dels quals són els toales , els toradjes , els buguis , els macassaresos, els minahases i els gorontalos Les illes són densament…

La boca, des de Punta del Este Uruguai al cap de San Antonio Argentina, té 225 km Els dos rius que hi desemboquen aporten una quantitat d’aigua de 25000 m 3 /s Amb una profunditat mínima, per la gran quantitat d’alluvions, hom hi obre canals per facilitar la navegació cap als ports de Montevideo, Buenos Aires i Rosario La zona fou explorada per Juan Díaz de Solís 1516 i per Sebastiano Caboto i Diego García 1526, i fou colonitzada per Pedro de Mendoza 1535 A l’expedició de Caboto hi figurà un nombre important de catalans entre ells destacà el seu lloctinent Miquel Rifós Una nova expedició 1559…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…

L’església és annexa de la de les Paüls