Resultats de la cerca

Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70

Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’installà, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola 181 m D’estructura anàrquica —es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos—, manca de molts serveis bàsics el 1965 tenia 2 873 habitatges el 22,6% del total de Mataró En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha Hi han estat traslladades diverses indústries

Té 175 m de longitud, 70 m d’ample i 6 m de profunditat des del 1949 és unit a l’estany de Banyoles per un canal

Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons L’església Sant Roc esdevingué parroquial el 1902

Fou promogut per una cooperativa dels habitants en el 95% immigrats, creada el 1963 El 1970 hom havia construït 1 760 habitatges dels 2 500 prevists hom l’ha anat urbanitzant té centre comercial cooperatiu És un barri dormitori, amb baixador del tren de Barcelona a Martorell

Hi ha nombrosos equipaments esportius

La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana

La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts del Baladre,…

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant

El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni dels 50 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans 4 224 h 1984