Resultats de la cerca

El 1989 fou inclòs en la llista de zones humides emparades pel conveni internacional Ramsar, i el 1991, el parc i part de l’àrea perifèrica foren declarats àrea natural d’especial interès

Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries  

Situat al pla de la Font, al nord del coll de Fogueruix, a 2015 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És propietat del parc nacional, guardat, i té capacitat per a vint-i-tres persones Forma part de la ruta Carros de Foc, que uneix els refugis del parc nacional, i és base per a travesses i ascensions als cims de Roca Blanca 2691 m, Pinetó 2646 m i Tèsol 2700 m, entre d’altres

Situat a tocar de l’estany de l’Illa, a la vall de Gerber, a 2460 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Fou construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de la UEC de Mataró i s’inaugurà el 15 de setembre de 1985 És un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a setze persones, base d’ascensions als pics de Saboredo 2827 m, Bassiero 2898 m i Amitges 2847 m, entre d’altres

És situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre l’estany Baix de Saboredo, a 2310 m d’altitud Fou inaugurat l’any 1969 i és propietat del Conselh Generau d’Aran Està guardat i té capacitat per a vint-i-una persones És punt de pas de la travessa Carros de Foc i del sender circular de la Val d’Aran GR-211, i serveix de base per a les ascensions al Gran Tuc de Colomèrs, el pic de Saboredo i el tuc de Ratèra

Situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del circ de Colomèrs, al costat de l’Estanh Major de Colomèrs, a 2135 m d’altitud És propietat del Conselh Generau d’Aran i té una capacitat de 60 places Fou inaugurat l’any 2007 prop de l’emplaçament d’un antic refugi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC anomenat Colomèrs I És punt de pas del GR-11 i de la ruta coneguda com a Carros de Foc que passa pels nou refugis del parc, i el circumden cims com la creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs o el tuc de Ratèra

Situada a la ruta que entra a la Meseta des de la Mediterrània per la vall de Montesa, no assolí importància, malgrat haver estat constituïda en vila el 1375, fins la decadència de Chinchilla s XVIII i, sobretot, en el moment que s’erigí en capital provincial el 1833 Fou audiència territorial un any més tard i seu diocesana el 1950 L’Alto de la Villa, antiga Villacerrada —avui barri ínfim, abans murat—, és, amb el Cerrillo de San Juan i La Cuesta, l’inici de l’aglomeració La part monumental de la ciutat és reduïda a l’església de San Juan, ara catedral El creixement urbà modern arrenca del s…

Es troba dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al costat de l’estany de Colomina, a 2395 m d’altitud Construït l’any 1917, inicialment fou conegut com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que l’habitava i des d’on dirigí la primera obra hidroelèctrica de l’Estat espanyol El 1973 passà a ser propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i el 1985 fou adaptat com a refugi Disposa de quaranta places i l’any 2011 s’hi realitzà una darrera reforma Està inclòs en la volta als nou refugis del parc, coneguda com a…

La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la segona meitat…

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…