Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Nueva Tarragona
Geografia històrica
Població fundada a Veneçuela pel conqueridor Joan Orpí i del Pou el maig de 1638.
Assentada a l’extrem de la llacuna d’Uchire, on desemboca el riu del mateix nom Els exploradors hi trobaren bones terres, sabanes per al bestiar i una pesca segura A vint llegües del litoral de Nueva Barcelona, fundada també pel mateix Orpí ja hi havia hagut un poble fundat pels indis tomuces , que havien abandonat Orpí demanà a Felip IV que Nueva Tarragona i Nueva Barcelona, conjuntament amb altres territoris, fossin anomenades Nueva Cataluña, però la seva petició no tingué resposta a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica
Nueva Cataluña
Geografia històrica
Divisió territorial històrica de Veneçuela proposada per Joan Orpí i del Pou
.
El conqueridor català havia estat el fundador de Nueva Barcelona 1638 Comprenia un territori extens entre el Cap de Codera i Los Altos de San Felipe de Austria actualment Cariaco, i de Codera fins a l’Orinoco De manera general, Orpí pretenia que el sector entre els territoris de la governació de Caracas i de Cumanà —llavors anomenat Nueva Andalucía—, passés a anomenar-se Nueva Cataluña, i ho justificava per les fundacions de Nueva Barcelona i Nueva Tarragona La petició d’Orpí a Felip IV no obtingué resposta, a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica Malgrat…
Tost

El despoblat de Tost, dominat per les ruïnes del castell de Tost, i l’església de Sant Martí
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat en un turó, a 785 m d’altitud, que domina la vall, on hi ha les restes de l’antic castell de Tost
.
Al s XI en fou senyor Miró, pare del famós Arnau de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d’Àger A petició seva el bisbe Eribau d’Urgell consagrà el 1040 l’església parroquial de Sant Martí, muníficament dotada de béns i relíquies, ofertes per l’abat Oliba de Ripoll, juntament amb un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu conservada des del 1924 al Museu Episcopal de Vic, que guarda també una part del baldaquí de l’altar, dels s XII-XIII l’altra part és al Museu d’Art de Catalunya El lloc pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell Fou municipi independent fins el 1968, que…
Meritxell
El nou temple de Meritxell (1976), obra de Ricard Bofill
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de…
Escaladei

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria d’Escaladei) situada al vessant S del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei, del municipi de la Morera de Montsant (Priorat).
Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’installaren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca El…
Ceuta
Municipi
Municipi del nord d’Àfrica, vora l’estret de Gibraltar, pertanyent a l’Estat espanyol.
La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem Fratres a causa…
Santa Maria d’Avià

Església de Santa Maria d’Avià
© Fototeca.cat
Església
Església i antiga parròquia del poble d’Avià (Berguedà), al SE del poble.
L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern monolític—…
monestir del Canigó

El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba…
bisbat de l’Alguer

Detall de l’absis de la catedral de Sant Pere i Sant Pau del bisbat de l’Alguer
© Rossend Gri i Casas
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat erigit el 8 de desembre de 1503 per butlla d’Alexandre VI, publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per reestructurar els bisbats de l’illa.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…
Illes Marshall

Aspecte de les costes de les Illes Marshall
Estat
Estat del Pacífic occidental, que comprèn un grup d’illes situades a l’E de les illes Carolines i al NW de les Gilbert; la capital és Dalap-Uliga-Darrit, a l’atol de Majuro.
És format per dues cadenes paralleles d’atols corallins Ratak a l’E i Ralik a l’W El clima és calorós, i rep els vents alisis del NE sovint és sotmès a la influència dels tifons del Pacífic La població és formada per micronesis Hi té importància la pesca i l’exportació de copra En 1947-82, sota tutela nord-americana, formaren part de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària i esdevingueren una base militar Hom hi dugué a terme proves amb armament nuclear més de 60 entre els anys 1946 i 1958 i convencional que afectaren sobretot els atols d'Enewetak i Bikini El 1982 les illes Marshall…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina