Resultats de la cerca

Centre comercial blat, fruita, cotó, fusta, pells Port a l’Atlàntic, situat prop de Lixus, antiga colònia fenícia i després romana, esdevingué, als segles XV i XVI, un important centre de pirateria Cedida, el 1610, a Felip III de Castella, la ciutat restà ocupada pels castellans fins el 1689 Assignada a Espanya, per l’acord hispanofrancès del 1904, estigué sota protectorat espanyol des del 1912 fins al 1956, quan la independència del Marroc fou reconeguda

Els etolis eren d’origen dori i foren un dels pobles grecs menys civilitzats El país, bastant pobre i apartat de les rutes comercials, subsistí principalment per la seva potència militar i la pirateria Durant la guerra del Peloponès s’alià amb Esparta, i això féu que Atenes l’ataqués però aquesta fou derrotada 426 aC El 323 aC participà en l’alçament grec contra el domini d’Antípater, successor d’Alexandre el Gran, però la revolta fou esclafada l’any següent El 314 aC les seves ciutats formaren una coalició, la Lliga Etòlia, a la qual s’adheriren progressivament d’altres estats…

Situada a la riba del riu Martin, a la plana litoral i al peu de la serralada del Rif, és el centre comercial d’una regió agrícola fèrtil tarongers i oliveres Té indústries de fertilitzants, tèxtils, alimentàries i de tabac Islamitzada al segle VIII per Mūsà ibn Nuṣayr, passà a formar part del domini idríssida, i al final del segle IX fou destruïda La població no ressorgí de nou fins que el soldà del Marroc Yūsuf IV hi construí una alcassaba 1286 Sota l’imperi benimerí de Granada es convertí en focus de pirateria, fins que Enric III de Castella la destruí 1401 Reconstruïda de nou al final del…

Port del golf d’Annaba, al peu del petit massís cristallí d’Edough, a la desembocadura del Seybouse Centre comercial exporta ferro, fosfats, zinc, coure, antimoni, suro, vi, cítrics, espart i industrial superfosfats, conserves, material de ferrocarril hom desenvolupa la indústria metallúrgica amb el ferro de Djebel Ouenza i el gas del Sàhara Nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, port, aeroport Universitat Antiga colònia cartaginesa i després capital dels reis de Numídia, Annaba es desenvolupà sota els romans, els quals l’anomenaren Hippo Regius o Hipona Centre de la primitiva…

Nucli industrial i centre comercial i bancari, és en realitat la capital econòmica del Marroc, i posseeix el port més important de l’estat, que es destaca en l’exportació de minerals i productes agrícoles Hi ha diversos sectors al nord, el port i la ciutat antiga, al voltant de la qual s’ha desenvolupat el barri dels negocis a l’oest, els barris residencials europeus a l’est, els barris industrials i, al sud, els nous barris musulmans Hi ha aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Hassan II, fundada el 1976 Té el seu origen en l’antiga població d’Anfa, que esdevingué…

Ocupa, en una àrea d’uns 212500 km 2 , l’extrem NE de la Banya d’Àfrica, al litoral de l’Oceà Índic, amb el golf d’Aden a la costa N  La capital és Garowe, però el centre econòmic és Bosaso El nom prové de l’antic país de Punt , suposadament situat a la mateixa àrea Vers el 2005, la població era d’uns 2,5 milions d’habitants, la gran majoria de llengua somali i religió musulmana Com a entitat política té l’origen en la guerra civil que esclatà a Somàlia l’any 1991, i en la subsegüent fragmentació de l’Estat pels enfrontaments entre clans i Govern L’any 1998 el territori s’autoproclamà autònom…

Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i sicilians…

L’any 1961 l’artista Carme Amaya s’hi establí fins a la  seva mort el 19 de novembre de 1963 El mas passà a mans de l’Ajuntament de Begur i durant 25 anys fou la seu de l’Associació Nereo, fins al 2015 Actualment és seu de l’Espai mas d’en Pinc

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer,…