Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
cruis de cap de Ferrutx
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic proper a la població d’Artà (Mallorca). El material fossilífer apareix en una bretxa damunt d’un sòcol de calcàries triàsiques.
En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies Mpepgonellae , la més primitiva del Pliocè inferior, i Mkopperi , del Pleistocè inferior
la Morella
Muntanya
Muntanya del massís de Garraf, al terme de Begues (Baix Llobregat), que tanca pel S la plataforma de Begues seguint una carena peneplanada que s’estén del coll Sostrell (NNE) al pla de Querol (SSW), amb pics de més de 500 m (595 m al vèrtex geodèsic).
És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables
Cala Morlanda
Caseria
Caseria de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Manacor, al sud de Cala Moreia.
El 1991, juntament amb aquesta, tenia 649 h Hi ha el jaciment paleontològic de Cala Morlanda , ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i Mmahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
cova de Canet
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari al municipi d’Esporles (Mallorca).
Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—
pedrera de s’Ònix
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus , del Pliocè…
Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…
Alps Neozelandesos
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
Depressió Prelitoral Catalana
Nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter a ponent de Girona i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, per 20-25 km d’ample Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma El més antic és el Camp de Tarragona, obert a mar, la qual durant el Miocè l’omplí de dipòsits d’una potència de milers de metres El bloc…