Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
devesa de Campoamor
Devesa del municipi de Torrevella (Baix Segura) situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento.
Havia pertangut al poeta Ramón de Campoamor, que la rebé d’Isabel II Entre el cap Roig i la punta de la Foradada ha estat construïda una important urbanització sobre la platja
Valclusa
Antic poble
Antic poble prop d’Avinyó, Provença, Occitània, anomenat actualment Fontaine-de-Vaucluse, a causa de la font vauclusianaque porta el seu nom i que alhora ha donat nom al departament francès de Valclusa.
Té una església romànica i les restes d’un castell Hi ha un petit museu en record de Petrarca a la casa on, segons la tradició, estigué el poeta en els seus sojorns a Valclusa
fageda d’en Jordà

Fageda d’en Jordà (Santa Pau)
© C.I.C. - Moià
Bosc de faigs estès al N del volcà del puig Jordà
(607 m), que s’eleva al pla de Sacot, al peu dels contraforts septentrionals de la serra del Corb, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SE de la ciutat d’Olot.
Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Nisibis
Ciutat
Ciutat de l’il de Mardin, a l’Anatòlia Sud-oriental, Turquia, vora la frontera amb Síria.
Seu episcopal al s IV i metropolitana l’any 410, tingué una famosa escola de teologia fundada vers el 300 dC on florí, entre altres, el poeta sant Efrem El 363, en caure la ciutat a les mans dels perses, l’escola es traslladà a Edessa, però tornà el 489 Nisibis esdevingué el centre espiritual del nestorianisme i un dels centres d’irradiació de la literatura siríaca Conquerida pels àrabs, tingué un període d’esplendor, fins que passà a les mans dels mongols
son Pou
Possessió del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca) , al N del terme, al peu de la serra de Tramuntana, al comellar de Coanegra.
Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó , important cova natural de 70 per 147 metres, illuminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenc de Coanegra, i en homenatge al poeta hi han tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra 1971
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
castell d’Uixó
Castell
Antic castell, actualment en ruïnes, construït sobre el puig del Castell, al NW de l’actual ciutat de la Vall d’Uixó (Plana Baixa).
La construcció de la part més antiga ha estat atribuïda al s XI Consta de tres recintes l’antic, que mira al S i comprèn l’alcàsser o alcassaba, un pati emmurallat amb torres, que mira al NE, i una línia exterior de defensa, de construcció més moderna D’origen islàmic, es reté a Jaume I en la quaresma del 1238 El 1247 seguí la insurrecció d’al-Azraq i es tornà a retre al Conqueridor a l’agost del 1250 Posteriorment pertangué a la corona Entre els seus alcaids figura el poeta Jordi de Sant Jordi El 1436 fou donat amb tot el seu terme a l’infant Enric d’Aragó, els successors del…
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan segle XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de…
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina