Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Pyrene
Ciutat
Ciutat grega marítima situada a l’extrem dels Pirineus, coneguda per diverses referències d’autors clàssics: Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó, Aviè, etc.
No ha estat identificada, i com que cal cercar-la a un lloc de fàcil accés per mar, hom ha proposat Cadaqués, el Port de la Selva i Portvendres, que és la que té més partidaris És citada com un centre de producció o d’exportació d’argent Diodor recull una tradició antiga, segons la qual es cremaren els boscs de les muntanyes pròximes i sorgien rius de plata de la terra calcinada és l’origen de la llegenda de l’incendi dels Pirineus
Black Country
Regió
Regió industrial al NW de Birmingham, a Anglaterra, Gran Bretanya.
Comprèn una part dels comtats de Staffordshire i de Warwickshire El nom li fou donat a causa de l’ennegriment de la regió pels fums produïts quan, al s XIX, hom inicià l’explotació a gran escala de les mines de ferro i de carbó, que hi són pròximes Actualment, amb l’exhauriment de les mines, el caràcter de la regió és essencialment metallúrgic El nom ha estat posteriorment generalitzat i hom l’aplica, en altres parts del món, a àrees d’indústria pesant
Bor
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera.
És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret
Teresa de Begís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins la zona de parla castellana del País Valencià.
La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1 000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del Palància, que drena les aigües del terme El 64% de la seva superfície 1 225 ha és de muntanya poc productiva El secà ocupa 500 ha, dedicades, sobretot, a vinya i olivera Ja dins la vall, hi ha 125 ha de regadiu, amb hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters El 72% de la població activa treballa en el sector primari El poble 316 h 2006 636 m alt és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada…
s’Espalmador
Illa
Illa situada al nord de Formentera, la més gran de les nombroses illes pròximes a Eivissa i Formentera.
Té 2 925 m de llargària, 800 m d’amplada i 22 m d’alt La volten les illes més petites des Porcs, de sa Torreta, de Castaví i de s’Alga A la costa té una inflexió anomenada sa Torreta i l’anomenat racó de s’Alga, que és l' ancoratge o fondejador de s’Espalmador La punta des Pas o de ses Savines n'és l’extrem meridional Hi ha una torre del 1749 Forma part del municipi de Formentera Ha estat declarada, juntament amb s’Espardell, espai natural de protecció oficial
Marcèvol
Església
Poble del municipi d’Arboçols (Conflent), situat a l’E del cap del municipi; l’església parroquial (Santa Maria de les Grades) és romànica, d’una nau i amb arcuacions llombardes, i conserva un retaule gòtic de Jaume Forner (1527), una mica mutilat.
Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren…
sa Conillera
Illa
Una de les illes més extenses entre les pròximes a Eivissa i Formentera, del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2125 m El cap de s’Àguila avança a ponent L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima És davant la badia de Portmany Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Castellfabib
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella i Aragó (La Cruz de los Tres Reinos).
El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces…
Silla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Baixa, que s’estén en un territori pla a ponent del sector nord de l’Albufera.
L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha…
núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina