El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a la Tet, per l’esquerra (a l’indret del pantà de Vinçà). L’agricultura és predominantment de secà; hom conrea sobretot cereals i vinya. Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla. La població, que el 1836 tenia 225 h, començà a minvar des d’aleshores, però es recuperà a la segona meitat de segle; durant la primera meitat del s. XX tornà a disminuir. El poble (arboçolencs; 594 m alt) és situat sota el coll de Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià; l’església parroquial de Santa Eulàlia és esmentada ja el 1142. Dins el terme es troba el poble i l’antic priorat de Marcèvol. Al límit amb el municipi de Tarerac, prop del mas de Lluçanès, es troba un dolmen rectangular.