Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
s’Estanyol
Caseria
Caseria del municipi de Llucmajor (Mallorca), situada a la costa, a l’est de la punta Plana.
Forma, juntament amb els pròxims nuclis de Can Mandana i de sa Ràpita del terme de Campos un centre de turisme i estiueig
la Rodona
Veïnat
Veïnat del municipi de Girona, fins el 1963 del de Santa Eugènia de Ter.
Forma part del sector d’expansió de la ciutat i forma un continu urbà amb els nuclis pròxims de Santa Eugènia i de Salt
Romanyà de la Selva

L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
vall de la Coma
Conjunt de pintura rupestre del terme municipal de l’Albi (les Garrigues).
Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica
puig Roig del Roget
Poblat de la primera edat del ferro del terme municipal del Masroig (Priorat).
Situat sobre un turonet, ocupa uns 1 200 m 2 Les cases són rectangulars i de petites dimensions Les restes de galena indiquen que s’hi explotava el plom i possiblement també la plata dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s’hi han trobat
els Llogarets
Antic municipi del Camp de Morvedre.
Situat entre els de Faura i Benifairó de les Valls, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan El 1845 foren annexats a Faura Havien estat llocs de moriscs
Proció
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Menor.
És un estel de la seqüència principal, té una magnitud aparent de 0,53, pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de la Terra d’11 anys llum i, per tant, és un dels estels més pròxims al sistema solar Al voltant de Proció gira un estel nan blanc amb un període de 40 anys i una magnitud aparent de 10,8
Bonavista
Barri
Barri del municipi de la Canonja .
Format els anys seixanta prop la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització, pertanyia a l’antic municipi de la Canonja, incorporat a Tarragona el 1964 Sorgí en establir-s’hi un gran nombre d’immigrants treballadors dels polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou, i vint anys després la població s’havia quadruplicat posteriorment, ha tendit a minvar El 2010 tornà a formar part del nou terme municipal de la Canonja
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
camp d’Agde
Camp de concentració
Camp de concentració establert el 28 de febrer de 1939 pel govern francès al terme d’Agde (Llenguadoc, Occitània, departament de l’Erau).
Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina