Resultats de la cerca

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial

És terra d’alluvió, d’una gran fertilitat hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters pereres i presseguers antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya Els monestirs de Montserrat i d’Escaladei hi tenien extenses possessions És regada per l’antiga séquia de Fontanet , que pren l’aigua a Vilanova de la Barca És la partida més important del sector de l’horta de Lleida a l’esquerra del Segre Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge

El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos

El sector de llevant, que centra el poble de Nils, és drenat per la Canta-rana A la resta, l’aigua derivada del canal de Perpinyà rega alguns horts Hi ha unes 1 300 ha conreades, dedicades a la vinya gairebé en la seva totalitat Hom elabora vins amb denominació d’origen controlat Hi ha també fruiterars presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres i hortalisses escaroles, carxofes i julivert El poble és situat a 101 m alt, a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró Dins el terme hi ha, a més, l’antic priorat de Sant Nicolau d'Aiguaviva

El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall

El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr, i bastit al voltant de l…

L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…

La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol

Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial SantPere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…

El territori és regat en la major part 214 ha d’hortalisses 65 de carxofes, 55 d’escaroles, 26 de coliflors, 20 de patates primerenques, 16 d’enciams, 6 d’api, 5 de tomàquets, 3 de julivert i 1 d’espàrrecs, 74 ha de fruiterars 40 de presseguers, 20 de pereres, 12 d’albercoquers i 2 de pomeres i 93 ha de vinya 22 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues fàbriques d’embalatge per a fruita i hortalisses El poble 876 h agl 1982, torredans 10 m alt s’assenta enmig de la plana regada, 1 km al S de Sant Cebrià de Rosselló, al voltant de l’església…