Resultats de la cerca
Es mostren 1118 resultats
estepa de Nogajsk
Territori semidesèrtic del Precaucas, principalment al Daguestan septentrional, entre els rius Terek i Kuma.
Té una superfície, juntament amb la vall i el delta del Terek, d’uns 25 000 km 2 Ateny altituds de 170 m a l’W, mentre que a l’E —per sota del nivell de la mar— és de -28 m La major part de l’estepa de Nogajsk és ocupada per extensos massissos sorrencs Gairebé el 70% del territori és utilitzat, principalment, com a pastura d’hivern per a les ovelles Per al regatge hom utilitza l’aigua del canal Terek-Kuma
Llenes
Caseria
Caseria del municipi de Benissa (Marina Alta), habitada principalment per estrangers.
altiplà d’Aldan
Altiplà
Altiplà de les terres altes de la Sibèria central, a la República Autònoma de Iacútia, al N dels monts Stanovoi, amb una altitud màxima de 2 100 m.
Constituït principalment per gneis i formacions granítiques, és drenat per afluents de l’Aldan Conté reserves minerals, principalment auríferes
Algímia d’Alfara
Algímia d’Alfara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la zona de transició cap a l’Alt Palància.
S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha…
Bessaràbia
Geografia històrica
Regió de l’Europa Oriental que s’estén entre les valls baixes dels rius Prut i Dnièster i que constitueix la part principal de Moldàvia, en una faixa en direcció NW-SE.
És una àrea essencialment agrícola fruita, cereals, tabac, bleda-rave sucrera i ramadera bestiar boví La població és formada principalment per romanesos, que habiten a la part occidental, i per ucraïnesos i russos a la part oriental Hi habiten també minories importants de gagaüsos, de jueus i de búlgars, aquests darrers concentrats principalment al Butjak Les principals poblacions són Bălţi i Chisinau
Àfrica negra
Geografia
Denominació genèrica del conjunt de les regions d’Àfrica habitades principalment per pobles negres.
Sant Francesc
Barri
Barri molt pròxim al nucli de Manises (Horta del Sud), poblat per obrers industrials principalment.
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja deGuardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través dela séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El…
Benafer

Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant nord de la vall de Palància, a l’esquerra del riu, del qual és una mica apartat.
El territori, que al nord esdevé muntanyós, és en gran part inculte i ocupat per brolles, les quals permeten pasturatges permanents El regadiu 110 ha produeix cereals blat, blat de moro, llegums i tubercles El secà és ocupat principalment per cereals, oliveres i vinya La ramaderia és important, sobretot el bestiar oví, cabrum i porcí La població ha sofert una minva constant des del segle XIX el corrent emigratori s’ha dirigit principalment cap a Barcelona i València El poble 146 h agl 2006 587 m alt fou adquirit i poblat de cristians pel bisbe de Sogorb a la fi del s…
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina