Resultats de la cerca

L’edifici, d’estil modernista, fou construït per Josep Puig i Cadafalch entre el 1898 i el 1899 com a residència d’estiu del financer Josep Garí i Cañas S’inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI, i és cobert per una teulada de quatre aigües, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica A la façana principal hi ha una tribuna de pedra d’estil neoplateresc la resta de façanes estan decorades amb esgrafiats florals A la torre, destaca un rellotge de sol Envolten el casal uns grans jardins amb fonts i…

Fou fundada el 1523 pels Montaperto, que en feren un principat el 1650

Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…

Després de la crisi de Kosovo, la tensió entre una Sèrbia afeblida per les tensions internes i un Montenegro de tendències centrífugues portà la federació iugoslava al caire de la ruptura, evitada el març del 2002 per la mediació de la Unió Europea, que aconseguí fer signar als líders federals d’ambdues repúbliques un acord per a mantenir la integritat territorial de l’estat La controvèrsia entre els partidaris de l’acord i els favorables a la independència plena comportà la dissolució del govern a Montenegro Al maig, el parlament federal ratificà la clausura de la República Federativa de…

Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…

La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Rupià E, Corçà SE, i Madremanya S, Sant Martí Vell W i Flaçà NW del Gironès Comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta, ja dins el terme de Flaçà La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca Els turons més alts, a l’W,…

La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…

La geografia física La major part del país és ocupada per una gran plana alluvial regada pel Tigris i l’Eufrates, anomenada Mesopotàmia El clima és continental, amb estius molt calorosos i hiverns relativament temperats les temperatures mitjanes del mes de juliol són de 34,1 °C a Mossul i de 33,9 °C a Bagdad i a Bàssora, i la màxima pot arribar a vegades a 50 °C les mitjanes del mes de gener, a les mateixes ciutats, són de 8,1 °C, 10,1 °C i 12,9 °C, respectivament Les precipitacions, molt escasses, sovint són torrencials i produeixen inundacions actualment regulades mitjançant rescloses en…