Resultats de la cerca

Indústries elèctriques, metallúrgiques, papereres i alimentàries Centre dels Piast polonesos al segle XII, tingué ducs propis del 1281 al 1532 i després pertangué successivament a Àustria i a Prússia

Capital econòmica de l’estat, forma una unitat administrativa pròpia Port important, exporta els minerals propis o dels països veïns És també un centre industrial drassanes, saladures, tallers de maquinària, etc

El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII

Al costat esquerre del Llobregat es localitzen les colònies industrials —amb les installacions industrials corresponents i els edificis d’habitatge i de serveis propis d’aquesta peculiar forma de població— canviaren l’estampa física i les formes de vida ancestrals, inserint en l’antic poble pagès els moderns barris fabrils El nucli tenia 56 h el 2001

Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs

Originàriament fou una illa pantanosa del Sena, devastada pels seus propis habitants durant la campanya de Labiè 52 aC Sota l’imperi Romà s’estengué pel damunt de la muntanya de Sainte Geneviève, vers el sud, on n'han estat trobats vestigis Julià en féu la seva residència favorita i hi fou proclamat August 360 Sucumbí a Clodoveu vers l’any 493

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa

S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més…

El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835

Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i…