Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Ànglia de l’Est
Història
Regne anglosaxó, el més oriental dels de l’Heptarquia, fundat pels angles al s VI.
Comprenia els actuals comtats de Norfolk i de Suffolk i part dels comtats de Cambridgeshire i Essex Després de la batalla de Thetford 870 fou conquerit pels danesos, que en formaren un regne sota Guthrum 878, que durà fins que el rei Eduard de Wessex l’obligà a reconèixer la seva sobirania i es convertí en un dels quatre grans comtats d’Anglaterra 912 El rei Sigibert hi introduí el cristianisme
la Picola
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Santa Pola (Baix Vinalopó).
És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC
Thuburbo Majus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos temples més, també…
Torre Marata
Gran casal d’estil gòtic tardà, documentat el 1287, del municipi de Maçanet de la Selva (Selva).
L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica senzilla d’…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…
So na Caçana

Taula oest de So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals…
la Saïdia
Monestir
Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, de la ciutat de València (Horta), situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla.
Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…
jutjat d’Arborea
Història
Un dels quatre jutjats en què es dividia Sardenya al segle XI; suprimit al començament del segle XV.
En decaure els altres tres jutjats sards extingits al segle XII, el d’Arborea n'ocupà molts districtes El primer jutge privatiu d’Arborea documentat és Marià I de Zori 1060-70 L’any 1070 Orzoccorre I traslladà la capital de Tarra a Oristany Barisó I es casà 1157, en segones núpcies, amb Agalbursa de Cervera, la qual introduí en la successió dels jutges d’Arborea el seu nebot, Hug I d’Arborea, i entronitzà així en el jutjat la casa catalana de Cervera Pel compromís d’Oristany 1192 foren reconeguts jutges, amb igualtat de drets, Hug I i Pere I, fill del primer matrimoni de Barisó Pere II, fill…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina