Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Vensilló
Llogaret
Llogaret del municipi dels Alamús (Segrià), que forma un enclavament (7,78 km2) entre els de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa (Garrigues).
Fou donat a poblar pels templers en 1161-62 El terme és regat pel canal d’Urgell
Almalafa
Sector del terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta) que duu el nom d’una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d’Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d’aquest antic territori).
És regat, entre d’altres, per la séquia d’Almalafa , derivació de la séquia major de Castelló
Dozón
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a llevant de la província, al límit amb la d’Ourense.
Es regat pel riu Asneiro, afluent del Deza El poblament és fortament disseminat, amb la capital municipal a Castro Hi ha ramaderia i agricultura
Puerto Real
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat al fons de la badia de Cadis.
El terme, regat pels rius Guadalete i San Pedro, produeix cereals, bleda-rave, oliveres i hortalisses té tallers de construcció naval a Matagorda i salines al litoral, baix i sorrenc
el Somontano
Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el Somontano de…
Ogaden
Divisió administrativa
Regió del SE d’Etiòpia, que limi- ta amb Somàlia.
És un altiplà estèpic regat per rius de poca importància té un clima molt càlid i sec 100-300 mm La població, somali, és nòmada Fou annexada a Etiòpia el 1908
Khotān
Ciutat
Ciutat del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
És el centre d’un oasi regat pel riu Yūrūng Daryā El seu interès està en el fet d’haver estat, entre els ss III-VIII, un important centre cultural i religiós summament cosmopolita budisme, hellenisme, maniqueisme, etc
Massalali
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al N de la vila, al peu del puntal de Massalali, un dels cims (599 m alt.) més orientals de la serra de Corbera.
El sector més pla és regat a través de la séquia de Massalali Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, annex de l’Alcudiola d’Alfàndec des del 1547, la jurisdicció del qual era de l’abat de la comunitat de Valldigna
vall Farta
Sector de la Ribera Alta, a l’est del Montol i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent canal de la vall de Càrcer La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs —que hom ha anat substituint pels tarongers— hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies