Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
Samoa

Pescadors de Samoa
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat d’Oceania, a la Polinèsia, uns 2.400 km al N de Nova Zelanda, que comprèn la part occidental de les illes Samoa, entre les quals les de Savai’i, Upolu i els illots Apolima, Manono, etc; la capital és Apia, a l’illa d’Upolu.
La geografia L’agricultura és la principal activitat econòmica 40% del PIB i prop del 50% de la població activa el 1992, però és molt perjudicada pels ciclons que periòdicament devasten l’arxipèlag El 43% de la superfície és conreat, bàsicament amb plantacions de cocos —principal producte de l’exportació—, taros, mangos, alvocats, etc La ramaderia porcs i aviram és destinada al consum domèstic Hom explota també el bosc 47% de la superfície i la pesca té importància per al consum interior La indústria és molt poc desenvolupada 18% del PIB i prop del 4% de la població activa el 1993 malgrat l’…
Gàmbia

L'economia de Gàmbia es basa en l'agricultura
© Ministeri d'Agricultura de Gàmbia
Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita al N, E i S amb el Senegal i a l’W amb l’oceà Atlàntic; la capital és Banjul.
La geografia física Gàmbia és format per una estreta franja de terra de 330 km de longitud i una amplada mitjana de 35 a 40 km que forma un enclavament dins el Senegal Baix i pantanós a l’oest i lleugerament ondulat a l’est, tot el país forma part de la conca inferior del riu Gambie, que el recorre d’est a oest El clima és càlid, amb temperatures altes tot l’any mitjana de gener de 22°C i de juliol de 27° i una escassa oscillació tèrmica 2-3°C Les precipitacions són abundants a la costa més de 1 200 mm anuals i disminueixen cap a l’interior La vegetació a la part occidental, molt a prop de la…
República Dominicana

Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
Ruanda

Paisatge del llac Kivu a Gisenyi
© Istockphoto
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Uganda, a l’E per Tanzània, al S per Burundi i a l’W per la República Democràtica del Congo; la capital és Kigali.
La geografia física Situat a la regió dels Grans Llacs Africans, el país s’estén sobre un altiplà, a la dreta del llac Kivu, a una altitud mitjana de 1500 a 2000 m És molt fracturat, amb elevacions abruptes sobre la depressió de la Rift Valley assoleix la màxima altitud al Karisimbi 4500 m, al N El clima és subequatorial temperat per l’altitud 25,1°C pel gener, 26,5°C pel juliol, a Kigali Les pluges són molt abundants 996 mm anuals, distribuïdes en dos períodes setembre-desembre i febrer-maig Tot el sector occidental forma part del llac Kivu, i l’oriental, del riu Kagera, on hi ha un gran…
Jordània

Estat
Estat de l’Àsia occidental, limitat per Síria al N, l’Iraq a l’E, l’Aràbia Saudita al SE, el golf d’Àqaba al S i Israel a l’W; la capital és Amman.
La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…
Pakistan

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
Egipte

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional, al NE del continent africà, que comprèn també la península asiàtica del Sinaí, limitat al N per la mar Mediterrània, al NE per Israel, a l’E per la mar Roja, al S pel Sudan i a l’W per Líbia; la capital és el Caire.
La geografia física El relleu i la geologia El sòcol, de roques paleozoiques cristallines i metamòrfiques, aflora molt poc i representa un 10% de la superfície total Al nord apareixen materials calcaris, sedimentats durant la transgressió marina del Cretaci a l’Oligocè es produí una regressió L’enfonsament de la mar Roja, la formació de les muntanyes que la voregen i l’aixecament de la península del Sinaí tingueren lloc durant l’orogènesi terciària Durant el Quaternari fou reblerta d’alluvions la vall del Nil, sinclinal alpí, i la costa mediterrània, i es formà el delta del Nil, on hi havia…