Resultats de la cerca

El seu port —el millor refugi natural de la costa— és final d’un oleoducte pel qual s’exporta petroli des del 1967 Assetjada, infructuosament, de l’abril al desembre del 1941, per l’Afrika Korps de Rommel, s’hagué de rendir, el 21 de juny de 1942, a les divisions blindades d’aquest, les quals hagueren d’evacuar-la al novembre d’aquell mateix any

Situada a la riba dreta del riu Mosa, ha estat reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial És un tradicional centre tèxtil de la llana també té indústries metallúrgiques, de material de precisió i alimentàries El 1870, en el curs de la guerra Francoprussiana, fou escenari de la batalla de Sedan , entre les tropes prussianes del general Moltke i l’exèrcit francès del general Mac-Mahon, que es veié obligat a rendir-se i fou fet presoner La derrota francesa significà la fi del II Imperi i la proclamació de la tercera república 4 de setembre

La ciutat, de forma circular, presenta una estructura radial, de superfície molt extensa, amb carrers rectilinis i edificis baixos És el mercat del Campo de Calatrava i el centre comercial de la producció agrària de La Mancha vinícola i olivarera La indústria deriva de l’agricultura oli, farina Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fou fundada el 1255 per Alfons X de Castella, amb el nom de Villa Real La seva situació al bell mig de la senyoria de l’orde de Calatrava fou motiu d’una lluita permanent amb aquest orde, la qual cosa produí fins i tot la destrucció de Ciudad Real el 1477…

La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…

El territori és format per materials sedimentaris de la Depressió de l’Ebre, inclinat cap al N i cap a les tres valls fluvials del riu d’Algars límit oriental, del Matarranya, al centre, i del Guadalop límit occidental És ondulat vers la perifèria turons de Coros, 471 m alt de Tremp, 521 m els Germans, 492 m La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada L’únic dels tres rius aprofitats per al regadiu és el Matarranya séquies Principal, de les Aldovares Altes i Baixes, de les Assurdes Baixes, de la Noguera, de l’Horta de Maella, a la riba esquerra de la Vora del Riu i…

Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…

Situació i presentació El terme municipal de Montmaneu, de 13,62 km 2 , és a l’extrem de ponent de la comarca, ja al límit amb la Segarra Limita a l’E amb Argençola Anoia, al S amb Montfar, enclavat del terme de Ribera d’Ondara i Talavera, a l’W amb el municipi de Ribera d’Ondara i al N amb Sant Guim de Freixenet, tots aquests termes pertanyents a la comarca de la Segarra Centra el terme el coll de la Panadella, a 710 m d’altitud, al límit de la Depressió Central, que separa les conques del Llobregat i del Segre Drena un petit sector de la frontera occidental la capçalera del riu d’Ondara,…

La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…

Situació i presentació El terme municipal de Linyola, de 28,66 km 2 d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat pertanyent a aquest mateix municipi a l’W, tots de la seva mateixa comarca El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia Hi…

Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…