Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té també…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem de Grimoard,…
Kiribati

Dansa típica de Kiribati
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat insular d’Oceania, al cor de l’oceà Pacífic, estès per una àrea d’uns 3.870 km d’E a W i d’uns 2. 050 km de N a S, i limitat per Nauru a l’W i Tuvalu i Tokelau al S; la capital és Bairiki.
El territori de Kiribati és format per 34 illes i illots, agrupats en diversos arxipèlags illes Gilbert, Line, Phoenix i Banaba antiga illa Ocean El clima és equatorial o tropical La major part de les illes és coberta de palmeres cocoteres, les quals proporcionen l’únic producte agrícola exportable en la forma de copra La resta de l’agricultura és de subsistència, mentre que la pesca té una certa importància Els fosfats de Banaba foren el principal recurs econòmic de les illes 80% de les exportacions, però el 1979 cessà llur producció a causa de l’exhauriment del guano d’on eren extrets La…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Sant Pere de Terrassa

Sant Pere de Terrassa
Josep Bracons (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Miquel forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
L'edifici És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’…
Franja de Ponent
Nom que modernament designa una llenca de territori catalanoparlant situada en la comunitat autònoma de l’Aragó.
Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…
Vidrà
Vidrà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…
Orís
El castell dalt del turó i l’església parroquial de Sant Genís d’Orís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…