Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Can Salvà
Urbanització
Urbanització del municipi de Riells i Vilabrea (Selva) la qual ostenta les funcions de cap administratiu del municipi.
Reuneix els principals serveis escoles, casal d’avis, biblioteca, etc
Merton
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, situada 12 km al S de Londres.
Constituí un dels 32 districtes del Gran Londres 1963-86 Com a resultat de la reestructuració administrativa de l’any 1963, reuneix les poblacions de Merton i Morden, Wimbledon i Mitcham, del comtat de Surrey És sobretot un centre residencial
séquia d’en Marc
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia, derivada del riu d’Alcoi, que pren l’aigua a l’assut d’en Marc, aigua avall de l’assut d’Alcoi, dins el terme de Vilallonga de la Safor, l’aigua sobrant del qual recull.
Té dues files i mitja d’aigua, i rega els termes de Palma de Gandia, Beniarjó i Gandia Es reuneix amb la séquia d’en Carròs al molí de Palma, prop de l’assut de Vernissa, on va a parar l’aigua sobrant
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Limburg

Paisatge de Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Sant Antoni del Tossal
Ermita
Ermita del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al NW de Cerc, al cim del tossal de Miralles, excel·lent mirador de la plana de la Seu d’Urgell i rodalies.
L’església, d’un delicat estil modernista, fou donada per l’indià d’Alàs Anton Secases, de Cal Rajoler El 13 de juny de 1931, festivitat de Sant Antoni de Pàdua, fou inaugurada pel bisbe Justí Guitart L’any 1977 es restaurà, fet que li féu perdre algunes de les característiques inicials S'hi celebra un aplec que reuneix habitants del municipi i de la Seu d’Urgell, i s’hi donen panets amb matafaluga beneïts
Barinas
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…
Lara
Divisió administrativa
Estat del NW de Veneçuela.
La capital és Barquisimeto Limita al N amb Falcón, a l’E amb Yaracuy, al SE amb Cojedes, al S amb Portuguesa i Trujillo i a l’W amb Zulia El relleu és muntanyós serres del Carib al N i els contraforts andins de la Sierra de Mérida al S El clima és tropical El riu principal és el Tocuyo L’àrea que reuneix més població és la de l’entorn de la capital, que concentra més d’un 50% del total de l’estat, gràcies a la forta industrialització És un estat agrícola i ramader, primer productor de blat de moro del país La indústria principal és l’alimentària sucrera i lletera i la de la fusta…
Pescara
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de…
el Putxot
Caseria
Caseria del municipi de Castellnou de Bages, a l’W del terme, on es reuneix l’ajuntament.