Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
sa Riera
Platja de Sa Riera, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat davant la cala de sa Riera, oberta al sector nord del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un important nucli turístic i residencial L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835
sa Boaleda
Possessió del municipi de Santa Margalida (Mallorca), al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló.
Era, en època islàmica, un petit llogaret
sa Talaiassa
Puig, el més elevat d’Eivissa (475 m alt.), conegut també per sa Talaia de Sant Josep, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
cap sa Sal
Promontori cap sa Sal a Begur (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Promontori de la Costa Brava, al N de les cales de sa Tuna i d’Aiguafreda, al municipi de Begur (Baix Empordà).
Hi fou bastit el 1963 un hotel de luxe en fou l’arquitecte Josep MBosch i Aymerich, l' Hotel Cap Sa Sal , amb 312 habitacions i un embarcador per a esports nàutics
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
sa Porrassa
Caseria
Caseria del municipi de Calvià (Mallorca), prop de la costa, al SW de les urbanitzacions de Palmanova, de Magaluf i de sa Torre Nova de sa Porrassa, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la torre nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al S d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l' illot de sa Porrassa 36 m alt, on hi havia una altra torre, enrunada
sa Cala
Partida
Venda de l’antic quartó de Santa Eulàlia, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), a l’extrem nord-oriental de l’illa.
És drenada pel torrent de sa Cala , que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent dita també popularment sa Cala