Resultats de la cerca

Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins

Té 200 km de llargada des de la frontera amb Albània fins al golf de Corint La componen materials secundaris i terciaris, plegats, especialment calcaris Constitueix la divisòria de les aigües entre l’Adriàtica i l’Egea Amb altures superiors als 2 000 m, la màxima es troba al N Smolakis, 2 632 m Explotació forestal i ramaderia durant l’estiu

És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria

Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro, són coberts…

Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important explotació…

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca lacustre,…

La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a…

Neix al vessant septentrional de les muntanyes de Tanglha, al Tibet, a uns 5000 m d’altitud, de la confluència de diversos corrents Es dirigeix cap al SE, i rep el Yalong Jiang, fins a arribar a la Conca Roja a 300 m d’altitud, on canvia la direcció cap al NE, rep els rius Min, Fou i Wu Jiang i passa per les ciutats de Yibin, Luxian i Chongqing En arribar a Wanxian pren la direcció E després de Fengjie i fins a Yichang travessa un sector muntanyós, on s’encaixa entre gorges, ple de ràpids i salts que obstaculitzen la navegació finalment entra a la plana 41 m d’altitud, on els llacs de la riba…

És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos…