Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
monestir de Montalegre
Convent
Antic convent de monges augustinianes (Santa Maria de Montalegre) de la ciutat de Barcelona, situat a l’angle N de la posterior Casa de Caritat (al carrer que hom anomenà de la Mare de Déu de Montalegre).
Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la seva església ha estat confiada a l’Opus Dei
el Torn

Torn
© Fototeca.cat
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa) situat a la dreta del Ser, a la seva confluència amb la riera del Torn
.
L’església parroquial de Sant Andreu havia estat possessió de Sant Pere de Besalú té per sufragània la de Ventajol Gironès Dins el terme hi ha el seminari menor i santuari del Collell
Sant Tomàs de Riudeperes

Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes
© Fototeca.cat
Convent
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes (Osona) i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.
Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a trobar-se en…
Bergara
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, País Basc, a la vall del riu Deba.
És un centre industrial indústria tèxtil i metallúrgica, maquinària, productes alimentaris, serreries afavorit per la seva situació en un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres Seu del Reial Seminari Patriòtic Basc, fundat el 1796 i installat des del 1799 a l’antic collegi dels jesuïtes
el Collell
Santuari del Collell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria del Collell
) pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn, municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat…
Sant Romà de Tavèrnoles
Poble
Antic poble en runes del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al S del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el Romadriu.
La seva església parroquial Sant Quirze, depenia de la parròquia de Rodés Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells
, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas deToni l’antic seminari claretià, el despoblat deMontpaó i el poble deRubinat, l’antic poble de laSisquella i el mas Ramon al S, el poble deLlindars i, separat del terme, el deGramuntell
Lecce
Ciutat
Capital de la província de Lecce, a la Pulla, Itàlia, a la península Salentina.
Centre comercial dels productes agrícoles de la província vinya, olives i fruita Indústries del vidre, tabac, joguines i productes derivats de l’agricultura Té universitat, fundada l’any 1956, i és un nus important de comunicacions Conserva nombrosos monuments barrocs la catedral 1659-70, la basílica de la Santa Croce 1549-1695 i el seminari 1694-1709 Antiga colònia romana, fou objecte de contínues lluites entre longobards, àrabs i bizantins El 1463 fou unida al regne de Nàpols
la Cuirassa
Barri
Barri de Lleida, situat a llevant del carrer de Cavallers.
Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…
la Serra

El convent de la Serra, a ponent de la vila de Montblanc
© Fototeca.cat
Santuari
Monestir de clarisses i santuari ( la Mare de Déu de la Serra
) de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), a 360 m alt., fora del recinte murallat, davant el portalet de la Serra
.
El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina