Resultats de la cerca

Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi mort vers el 1339, que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I la baronia li fou confiscada 1400 i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Eurico Rosso

El palau de Roma fou començat 1514 per Sangallo el Jove, al qual succeí 1546 Miquel Àngel, que n'edificà l’entaulament i el tercer ordre d’arcades del pati Giacomo della Porta en féu la façana posterior i acabà el palau 1580, l’interior del qual fou decorat pels Carracci El palau de Caprarola és obra d’AVignola i té forma pentagonal, amb un pati circular

Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī

El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435

Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i…

Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una irradiació cap a d’…

És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-Dimini Al NW…

El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’aleshores…

Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el regnat de Joan II, àdhuc durant la guerra civil catalana 1467, fou…