Resultats de la cerca

És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica

La necròpolis de l’ illot des Porros , molt important i relacionada amb l’anterior, fou excavada en 1960-69 és d’època talaiòtica aproximadament dels segles VI al I aC i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M Tarradell Els materials són al Museu d’Alcúdia A partir del 1994 es reprengueren les intervencions arqueològiques a la necròpolis de l’illot des Porros per tal de documentar-ne la planimetria i acabar-ne l’excavació, sota la direcció de Miquel Tarradell i Jordi…

És un dels llocs habitats i conreats Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana

Conserva una gran sala hipòstila, fragments de muralla, coves, una habitació talaiòtica, restes d’un altre talaiot menor i, sobretot, el gran talaiot conegut com la taula de Torralba d’en Salord, de 5 m d’alçada L’anomenat recinte de la taula és voltat de pilars laterals Excavat entre els anys 1974 i 1982, els treballs proporcionaren una cronologia de poblament d’entre els segles X i II aC

Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i…

S'hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic, que tenen una llargària d’uns 870 m, i una única porta d’entrada, que es troba en bon estat de conservació El poblat es troba envoltat de vegetació, fet que dificulta trobar l’itinerari recomanat de visita i identificar cadascun dels monuments que el conformen Dins del recinte hi ha altres monuments de la cultura talaiòtica com són els quatre talaiots, un recinte de taula, sales hipòstiles, habitatges, etc Destaca el recinte de taula amb dues entrades, una excepció en relació a la resta de jaciments arqueològics d’aquest tipus…

Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…