Resultats de la cerca

Situada a la vora del Rin, compta amb dos castells un al mig del riu, el Burg Pfalzgrafenst que feia les tasques de duana de les mercaderies que circulaven pel Rin, i el Burg Gutenfels, al sector més alt del poble

Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus , del Pliocè…

Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació

La seva església parroquial de Sant Esteve és un edifici senzill del segle XIV, coronat per un característic campanar de cadireta amb quatre finestrals allargats El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle XVI Canyamars esdevingué carrer de Barcelona el 1485 Els actes festius més importants són la festa major, el primer cap de setmana d’agost, i la festa de la Plantada, pel maig És un centre d’estiueig Aspecte del pou de glaç de Canyamars © Alberto González Rovira Als afores del poble de Canyamars hi ha un pou de glaç dels segles XVII-XVIII És una construcció de pedra i…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…

En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de Boixadors, que…

Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…

Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència…

L’edifici El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple L’església consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de…

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…