Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Tema
Ciutat
Ciutat de la regió Oriental de Ghana.
Situada a la costa, a l’E de la capital, Accra, té importància per les seves indústries foneria d’alumini, fàbrica de ciment i indústria tèxtil cotó Té refineria de petroli
Canà

Les noces de Canà: Jesucrist converteix l’aigua en vi (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Ciutat
Ciutat de Galilea, on, segons l’evangeli de Joan, Jesús obrà el primer miracle en convertir l’aigua en vi en unes noces.
Sembla que es tracta de Kafr Kanna, entre Natzaret i el llac de Tiberíades El tema de les noces de Canà ha estat tractat iconogràficament ja des d’època paleocristiana Destaca l’obra, de grans dimensions, del Veronès actualment al Musée du Louvre A la catedral de Barcelona es conserva, dins el retaule de la Transfiguració de Bernat Martorell, una notable representació del tema
Akosombo
Embassament
Embassament
Pantà construït (1966) en el curs baix del riu Volta (Ghana), amb una resclosa de 130 m d’alçada i de 650 m d’amplada.
Alimenta les indústries de Tema foneria d’alumini
badia de Benín
Badia
Badia de la costa occidental d’Àfrica, que comprèn la Costa d’Or i la Costa dels Esclaus, formada pel litoral dels estats de Togo i Benín i una part dels de Ghana i Nigèria.
Va des del cap Three Points fins al delta del Níger Rep les aigües del riu Benín Els ports principals són Cotonou, Takoradi, Tema i Lagos
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
els Algadins
Partida
Partida del terme municipal d’Alginet (Ribera Alta), al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins Segons Joan Coromines, potser deriva del topònim Catí, del llatí catinus clot, cova
Argenteuil
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Oise, a l’Illa de França, França, situada vora el Sena, a les rodalies de París.
Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts
Pozo Moro
Necròpolis ibèrica del terme municipal de Chinchilla (Albacete).
S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
coves d’Artà
Cova
Coves naturals que, malgrat llur denominació generalitzada, es troben dins el terme municipal de Capdepera, a la costa oriental de Mallorca.
L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula nomenclatura Ha…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina