Resultats de la cerca

Estació balneària És la seu originària de la Universitat Pontifícia de Comillas, centre superior d’estudis eclesiàstics filosofia, teologia i dret canònic, fundat el 1892 universitat des del 1904 fins al 1967 sota el patrocini de Claudio López y Bru, marquès de Comillas, i dirigit pels jesuïtes Les facultats de dret canònic i de teologia foren traslladades 1960 i 1967 a Madrid

Situada al N del país, en una regió productora de cotó, cereals i fruita Extracció de petroli Escola islàmica de teologia

Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica

Hi ha indústries químiques, metallúrgiques, de plàstics, tèxtils, electròniques, etc Té escoles professionals i facultat de teologia catòlica És arquebisbat Conserva la catedral, amb cripta romànica s XI-XII i pòrtic gòtic s XIII, i diverses esglésies i edificis medievals

És centre d’una rica zona vinícola Té també indústries de maquinària agrícola Creada al s XIII pels comtes del Palatinat, tingué importància a l’època de la Reforma i fou seu d’una facultat de teologia protestant Hom hi celebra anualment la festa del vi, i cada dos anys, un congrés de vitivinicultura L’església és del s XIV i fou lloc sepulcral dels electors del Palatinat

Seu episcopal al s IV i metropolitana l’any 410, tingué una famosa escola de teologia fundada vers el 300 dC on florí, entre altres, el poeta sant Efrem El 363, en caure la ciutat a les mans dels perses, l’escola es traslladà a Edessa, però tornà el 489 Nisibis esdevingué el centre espiritual del nestorianisme i un dels centres d’irradiació de la literatura siríaca Conquerida pels àrabs, tingué un període d’esplendor, fins que passà a les mans dels mongols

Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia

El fundà el 1627 el mercader Pere Canals i li donà el solar el duc de Cardona L’església fou beneïda el 1634 i el collegi començà a funcionar el 1635, per bé que no s’acabà del tot fins el 1764 Per disposició del fundador n’eren administradors els consellers de Barcelona Era un gran edifici amb dos claustres, on residien habitualment 24 religiosos S’hi ensenyava filosofia, dret canònic i teologia Tenia una gran biblioteca i fou un centre d’estudis religiosos important El 1834, a la vetlla de l’exclaustració, tenia 24 estudiants Exclaustrat el 1835, es destinà a local de policia,…

Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa Fou erigit en collegi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà Era dotat de moltes rendes pel voltant i amb els béns del priorat de Manlleu Fou…

Es troba a la part de llevant de la ciutat prop de l’antiga universitat i la muralla El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent, aquest convertit en caserna des del 1827 L’església, restaurada recentment, s’inicià el 1254 i es consagrà el seu altar major el 1339 És un edifici gòtic, dedicat a l’Anunciació de Maria, d’una nau amb sis trams de voltes ogivals Es puja al convent per una gran escala moderna entre aquest i l’església hi ha el claustre, de dos pisos, amb arcs gòtics trilobulats al pis inferior i arcs rebaixats de mig punt al…